Video (YouTube) i text complet d'un dels discursos més emotius i enèrgics de la manifestació de l'11-9-2012.
ESCUCHA, ESPAÑA:
Ningún pueblo se merece el trato que hemos recibido de ti.
Y por ello, para casos como el nuestro, la comunidad internacional concibió el derecho a la autodeterminación: sólo tenemos que ejercerlo y por eso hoy nos hemos reunido aquí.
Nosotros
hemos visto nacer a la mayor parte de naciones del mundo contemporáneo
mientras usurpabas nuestra soberanía y disolvías nuestras
constituciones.
Nosotros hemos visto crear identidades artificiales mientras te empecinabas en negar la nuestra.
Y lo que es más, nadie nos podrá negar el hecho de haber sido tan decisivos como constructivos, tan pacientes como pragmáticos.
ESCUCHA, ESPAÑA:
Nuestros
antepasados crearon el parlamentarismo y una de las primeras
confederaciones de Europa, una confederación que bebía de nuestra
tradición e idiosincrasia, y por lo tanto, fundamentada en la igualdad y
el respeto entre los pueblos que la integraban.
Nosotros establecimos
los fundamentos del derecho internacional, mercantil, marítimo y
consular. Hemos impulsado la modernización de tu economía, desde los
gremios medievales hasta la más reciente de las revoluciones
industriales.
Nosotros
te dimos la tecnología y los recursos que permitieron tu expansión
marítima, te dimos la peseta, 400 años de nuestra literatura e incluso
los colores de tu bandera y el nombre que hoy, tan orgullosamente te
identifica ante el mundo.
Durante
el siglo XIX osamos forzar tu modernización cultural e intelectual
mediante el regeneracionismo para hacer de ti una nación europea y
cosmopolita. Fue nuestro particular intento por situarte entre las
naciones del mundo civilizado.
Durante la I República tomamos tus riendas mientras tus hijos se perdían en luchas intestinas que te consumían.
Nuestro
pueblo ha contribuido como el que más en hacer de tí lo que hoy eres,
incluso cuando nadie creía en tí, cuando tus propios hijos prostituían
tus símbolos y corrompían tus valores en nombre del fascismo.
Nuestra
nación contempló la reconstrucción de Europa, después de la II Guerra
Mundial, mientras asistíamos impotentes, hambrientos, sucios, rastreros,
a la supresión de nuestras libertades durante 40 años de tiranía.
España:
¿No sientes el clamor de mi pueblo?
Nosotros acogimos en nuestro seno a tus hijos mientras tú misma los repudiabas.
Fuimos decisivos durante tu transición democrática y tu reencuentro con Europa.
Y
finalmente, nos hemos comprometido como el que más en la garantía de tu
gobernabilidad y en asegurar tu bienestar y tu viabilidad económica.
Pero
una cosa es la solidaridad, y otra muy distinta que debamos pagar tus
excesos mientras alimentas la animadversión de tu pueblo contra
Catalunya.
¡ESCUCHA, ESPAÑA!:
Aún
no has entendido que el pactismo, la racionalidad y la buena fe que
debían fundar nuestras relaciones no son síntoma de debilidad, sino de
madurez política e intelectual; de la misma manera, la dominación, el
abuso constante y la animadversión irracional no son síntoma de poder,
sino de una clara manifestación de tu decadencia final.
Por primera vez en generaciones, la nación catalana camina decidida, armoniosa y acompasadamente hacia un nuevo futuro.
Este es el clamor de mi pueblo:
ADIÓS ESPAÑA.
//*//
ResponEliminaDéu meu! M'encanta! És emocionant! Tinc la pell de gallina! Ja em patit masses anys la sobirania espanyola, ara avancem cap a la INDEPENDÈNCIA! ||*|| Visca Catalunya lliure!
ResponEliminaI els que ens sentim Catalans i no volem la Independència? som moltíssims, no ho oblideu.
EliminaJo soc català i soc espanyol i ho sere per sempre
EliminaInocents nosaltres de creure en algun encaix amb els señoritos de espanya.
ResponEliminaIndecents ell de no aixecar mai el jou, així van perdre les colónies.
Mentiders com a sistema de vida.
una cosa ke tindria de llegi tota akesta gent ke pensa ke els catalans som gent hipocrita ke solament pensem amb nosaltres i no amb el resto de la gent aki tenent un grau de umilitat si es ke el poden reconeixa ke al tenen pero segu ke no u reconexerant de cap de las maneras.......la cosa a sigut, es i sera sempre aixi perke ia molt rencor amb les duas pars promulguda per terceres personas ke ya als interesa ke las cosas sigin aixi ke i ferem
ResponEliminaAmunt el Païssos Catalans, junts cap a la independcia ||*||
ResponEliminadesde Mallorca!
Cada dia una pasa més!
ResponEliminaSentirem per fi que les hores pasen i al camí s'uneixen més dels nostres..?
que macoooooooooooooooooo!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaBON VENT .........I BARCA NOVA !!!
ResponEliminaEndavant!!!.... Desde Barcelona :-D
ResponEliminales veritats ofenen espero que l'escoltin i els hi bulli la sang, nosaltres cap a Itaca.
ResponEliminaVisca Catalunya!!! i visca la nostra gent catalana.
ResponEliminaJo hi era: Contundent, i "en cristiano" com dirien els quals va dirigit.
ResponElimina2014 ADEU ESPANYA!! ||*||visca la nostre terra, salud
ResponEliminaviva españa!
ResponEliminaVisca CATALUNYA!!!
ResponEliminaPlenament d'acord! Clar i català.
ResponEliminaÉs el que sentim jo no ho hauria expressat millor!!
ResponEliminaAquest manifest ha estat llegit per Albert Pont, vicepresident del CCN (Cercle Català de Negocis) http://www.ccncat.cat/, autor del llibre Delenda est Hispania, l'ultim llibre que llegireu sobre la independència de Catalunya i el primer sobre el nou Estat dels catalans.
ResponEliminaEscucha Cataluña: Jo estimo Catalunya. He nascut, estudiat, casat, treballo i visc tota la meva vida aquí... Sóc Català i sóc Espanyol, no vull la Independència. Com jo pensa moltíssima gent
ResponEliminaHola, Anònim (21/09/2012 20:21:00):
ResponEliminaHe llegit el teu comentari, que no només respecto i agraeixo, sinó que a més comprenc perfectament.
Ha sigut la lectura del mateix la que m'ha motivat a escriure un altre fil dins aquest mateix bloc... Et convido a llegir-lo
http://sensemarxaenrera.blogspot.com.es/2012/09/no-tots-els-independentistes-som-iguals.html
Votar la Independència no implica deixar de ser Espanyol, sinó veure el millor per a Catalunya i reconeixer el que no és legal que faci Espanya. Ho veig una moció de respecte per tots els que som i ens sentim catalans i per la història del nostre país. El govern ens la porta jurada i això no és gens fàcil de compaginar! El progrés no mana a Espanya ni els drets o llibertats. Fem que això no sigui el nostre problema. Endevant Catalans, la Independència ja és aquí!!
ResponEliminaPS: Per cert, magnífic discurs!! Gràcies per la publicació
300 Anys de fer el passarell son masses anys, hem arribat a la fí del recorregut, allà on els camins es separen, Espanya per el seu, i Catalunya, com a nou estat Europeu-Mundial, pel nostre, i a partir d'aquí ja anirem veient com ens van les coses, jo, com molts catalans, estem segurs que funcionarem molt millor sols que units (¿¿??) amb la pessada rèmora que es la retrógrada i acartronada Espanya; en quant a ells...i a quí li importa?
ResponEliminaAra es el moment, una sola veu per la independència, per la llibertat, per un nou futur, el de tots nosaltres!